Las Inhumaciones infantiles y otros ritos en el poblado ibérico de la Penya del Moro de San Just Desvern (Barcelona) / Carme Miró i Alaix, Josep Barberà i Farràs, Domènec Campillo, Núria Molist i Capella



En: Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, Núm. 14 (1989) , p. 161-172
Notes a peu de pàgina.

MonBones : dieta, salut, economia i societat en contextos monàstics de Barcelona (s. XIV - XIX) des d'una perspectiva arqueològica. Primeres dades aportades per la fauna / Lluís Lloveras Roca, Carme Rissech, Jordi Nadal, Víctor Asensio, Carme Miró, Santiago Riera



En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 123-142 : il. (Dossier) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Utilitzant les restes esquelètiques com a centre de gravetat i combinant el poder explicatiu de mètodes recentment desenvolupats (anàlisi isotòpica i morfomètrica); (2) diferents enfocaments teòrics (arqueozoologia, tafonomia, bioantropologia, paleopatologia); i (3) les evidències documentals i arqueològiques, el projecte MonBones aprofundeix en la vida de quatre comunitats monàstiques pertanyents a dos ordes femenins i dos masculins. Així mateix, per tal de poder comparar els resultats obtinguts amb un context urbà laic, s'estudien les restes recuperades a altres intervencions de Barcelona, especialment el Born CCM. Les dades obtingudes són analitzades segons la població, l'edat, el gènere i la condició social. La integració de tots aquests resultats proporcionarà, per primer cop, evidències per examinar la vida monàstica des d'una perspectiva de conjunt a cada monestir, i més general de Barcelona. En aquest article volem donar a conèixer aquest projecte i presentar algunes de les dades preliminars obtingudes a partir de l'estudi de la fauna recuperada en dos dels contextos analitzats: l'abocador del monestir de Pedralbes i les ocupacions de la casa Corrales (el Born). Demostrem així la potencialitat d'aquestes eines, fonamentades en l'estudi de les restes òssies, de cara a resoldre qüestions com les conductes alimentàries entre la població laica i religiosa de Barcelona durant l'edat mitjana i l'edat moderna.

Així era Bàrcino / Carme Miró i Alaix
Miró i Alaix, Carme


En: 233219 Atles MUHBA d'història de Barcelona. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2023

Os i metall a la necròpolis islàmica del Born, estudi antropològic i actuacions de conservació-restauració / Núria Armentano Oller, Ignasi Galtés Vicente, Lídia Font Pagès, Anna Làzaro Lucas i Carme Miró i Alaix



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 128-147 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A l'entorn d'El Born-CCM s'hi troba l'única necròpolis de ritual funerari islàmic coneguda a Barcelona. Aquesta maqbarah, posada a la llum en les excavacions de 1991, ubicada en una de les vies d'entrada a la ciutat, es trobava a la platja. Els enterraments estaven dipositats a les sorres, sempre en extensió, i en decúbit lateral dret, orientats oest-est, mirant cap al sud, cap a la Ka'ba de la Meca, tal com indiquen els cànons islàmics. Dins d'aquest conjunt destaca un enterrament singular, del què només se n'ha preservat la meitat inferior de l'esquelet, i que va ser enterrat amb unes subjeccions de ferro als turmells. En aquest article s'aborda l'estudi interdisciplinari d'aquestes restes, tant a nivell antropològic, com de conservació i restauració dels materials. Es planteja la hipòtesi, tant pel context històric, com per l'estudi antropològic, com pel tipus de subjeccions que duia, que es podria tractar d'un esclau de la Barcelona medieval.

Les Restes d'aus recuperades a la Casa Corrales (el Born). Reflexions al voltant del consum d'aviram a Barcelona entre els segles XIV i XVII / Lluís Lloveras Roca, Antoni Fernández Espinosa, Lluís Garcia Petit, Santiago Riera Mora, Carme Miró i Alaix i Jordi Nadal Lorenzo



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 148-159 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article es presenten els resultats de l'anàlisi de les restes d'aus recuperades a l'excavació de la Casa Corrales (El Born, Barri de la Ribera) durant la campanya de 2016. El material prové de les unitats estratigràfiques corresponents a les ocupacions baixmedievals i modernes, datades entre finals del segle XIV i inicis del segle XVIII. L'estudi demostra la certa importància dels recursos alimentaris procedents de les aus i com aquesta es va anar incrementant amb el pas del temps. L'espècie més abundant és Gallus gallus domesticus, que segurament es dedicava prioritàriament a la producció d'ous i que finalment era amortitzada per a la carn. La resta d'espècies, domèstiques o salvatges, són molt menys representades i en algunes casos podríem pensar en el seu aprofitament no només per carn sinó per a les plomes.

Paleopaisatge i paleoambient a Barcelona : el projecte paleobàrcino-I (2016-2020) / Santiago Riera Mora, Carme Miró i Alaix
Riera i Mora, Santiago


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 197-200 : il. (Noticiari) 

Arqueoborn, el projecte de recerca arqueològica d'El Born-CMM / Carme Miró i Alaix
Miró i Alaix, Carme


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 202-205 : il. (Noticiari) 

Habitar Barcelona, habitar el Born en època medieval i moderna. Notes sobre arquitectura domèstica històrica / Reynaldo González, Carme Miró
González Garcia, Reinald


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 175-206 : il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La edilícia històrica de Barcelona es mostra en el seu recorregut, com una proposta certament original des de la mateixa fundació romana de la ciutat. Així ho palesen les tècniques constructives, els materials de construcció, els acabats, o fins i tot el mateixos projectes arquitectònic històrics. El testimonis de les cases conservades al conjunt arqueològic del Born, però també en algunes zones de la resta del centre històric de la ciutat explicarien aquesta singularitat: aquest factor local.

Evolució del front marítim de la zona portuària de Barcelona de la tardoantiguitat a l'edat moderna / d'informació
Riera i Mora, Santiago


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 89-112 : il. (Dossier. Infraestructures portuàries d'època medieval i moderna a la Mediterrània occidental) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La ciutat de Barcelona està estretament vinculada al mar i per tant, la seva història està associada a la morfologia i als canvis del seu front marítim, que configuraren diferents espais portuaris. El present treball aborda l'evolució del front litoral barceloní amb l'objectiu de caracteritzar i localitzar les àrees per a fondejar els vaixells amb anterioritat a la construcció de les estructures portuàries dels segles XV-XVI. En el lòbul deltaic dret del Besòs, s'ha recollit informació sedimentològica i cronològica de més de 200 sondatges geològics, que han permès detectar l'existència de dos sectors deprimits amb presència de llims i argiles orgànics. Aquests nivells indiquen l'existència, entre l'antiguitat tardana i la baixa edat mitjana, a prop de la ciutat de Barcelona, d'espais protegits de l'onatge per barres sorrenques, amb calatges de fins a 7 m i que podrien haver constituït per tant, àrees adequades per a fondejar.

La Muralla romana en el marc del Pla Bàrcino. La intervenció arqueològica a les torres 27 i 28 / Jordi Ramos Ruiz, Josep Antoni Llinàs Carmona, i Carme Miró i Alaix
Ramos i Ruiz, Jordi


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2015-2016 (2018) , p. 216-239 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En el marc del Pla Bàrcino presentem els resultats de les diferents intervencions arqueològiques al solar del carrer del Sotstinent Navarro, 16-18, de Ciutat Vella de Barcelona, les quals s'han dut a terme al llarg dels anys 2012-2015, i han permès documentar, a banda del recinte defensiu i el seu vall, l'ocupació d'un espai fora de la muralla romana que va estar en actiu des de la seva fundació com a colònia fins als nostres dies, on destaquen les estructures d'època altimperial romana i les activitats agropecuàries en èpoques tardoantiga i altmedieval.

Intervenció a l'avinguda de la Catedral / Mònica Blasco, Carme Miró i Carolina Rovira
Blasco i Arasanz, Mònica


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1989-1990 (1991) , p. 153-156

Las Murallas medievales y modernas de Barcelona. "Si vis pacem, para bellum" / Carme Miró Alaix
Miró i Alaix, Carme


En: 204129 II Jornadas de Patrimonio Defensivo de Época Moderna : Actas. [Madrid] : Ministerio de Defensa, Subdirección General de Publicaciones y Patrimonio Cultural, 2017

El Rec comtal : com l'aigua dibuixa la ciutat / Carme Miró i Alaix, Héctor A. Orengo Romeu, Ana Ejarque
Miró i Alaix, Carme


En: 193940 Actes del V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : ACRAM, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2015. p. 21-38

Viure extramurs i l'expansió urbana fora les muralles romanes de Bàrcino. Les evidències arqueològiques al carrer del Sotstinent Navarro núm. 12-16 / Jordi Ramos Ruiz, Carme Miró Alaix, Santiago Riera Mora
Ramos i Ruiz, Jordi


En: 191739 Muralles urbanes, diàleg entre urbanisme i patrimoni : actes de les XXVII Jornades d'estudis Penedesencs 2018. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, [2019]. p. 227-238
 (Comunicacions) 

Les Muralles de Barcelona / Carme Miró i Alaix
Miró i Alaix, Carme


En: 191739 Muralles urbanes, diàleg entre urbanisme i patrimoni : actes de les XXVII Jornades d'estudis Penedesencs 2018. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, [2019]. p. 69-94
 (Ponències) 

Muralles urbanes, diàleg entre urbanisme i patrimoni : actes de les XXVII Jornades d'estudis Penedesencs 2018 / edició a cura de: Xavier Esteve i Gràcia, Jordi Farré i Huguet, Josep Maria Feliu Roca, Joan Garcia Targa, Carme Miró i Alaix, Núria Molist Capella, Gemma Sabaté Piqué

Jornades d'Estudis Penedesencs (27es : 2018 : Sitges, Vilafranca del Penedès, Calafell )


[Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, [2019]
251 p. : Il. col., taules, map., plàn. ; 23 cm (Institut d'Estudis Penedesencs, 220) 
Actes de les 27es Jornades d'Estudis Penedesencs 2018, celebrades a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell el 19, 20 i 21 d'cotubre de 2018. Bibliografia.
ISBN 9788415017400

Les XXVII Jornades d'Estudis Penedesencs del 2018 es van dedicar al tema de les muralles urbanes com un element vertebrador en el teixit urbà. Aquestes actes recullen set ponències i cinc comunicacions, en les quals es mostra l'esforç fet en els darrers anys per recuperar aquest patrimoni. Se centren a analitzar exemples concrets de les poblacions penedesenques, encara que també tracten altres poblacions catalanes, com el cas de Montblanc. Així, des d'una perspectiva interdisciplinària, els diferents autors treballen la problemàtica de la recuperació històrico-arqueològica, la restauració arquitectònica, la protecció legal i la reivindicació del valor històric i cultural. (PLECS).


Conté:
- 191740  Miró i Alaix. Maria Teresa. Muralles urbanes de Catalunya : una visió global.
- 191741  Garcia i Targa. Joan Manuel. Les Muralles de Vilanova i la Geltrú i Sitges.
- 191742  Miró i Alaix. Carme. Les Muralles de Barcelona.
- 191743  Feliu i Roca. Josep M. La Muralla medieval de Vilafranca del Penedès: després de les intervencions arqueològiques, 2000-2018.
- 191744  Menchon i Bes. Joan J. Les Muralles de Tarragona (segles II aC-XIX dC). De fortificació a monument.
- 191745  Brull. Carlos. La Muralla medieval de Montblanc. Estudi, restauració i museïtzació.
- 191746  Pou Vallès. Josep. Les Muralles de Calafell.
- 191747  Marrugat i Cuyàs. Ramon. Les Muralles i altres construccions defensives : una visió des del lèxic.
- 191748  Miret i Mestre. Magí. Les Fortificacions carlines de Vilanova i la Geltrú. Un patrimoni a revalorar.
- 191749  Hinojo i García. Emiliano. El Baluard de Sant Antoni (Barcelona).
- 191750  Ramos i Ruiz. Jordi. Viure extramurs i l'expansió urbana fora les muralles romanes de Bàrcino. Les evidències arqueològiques al carrer del Sotstinent Navarro núm. 12-16.
- 191751  Pastor i Batalla. Isidre. Els Conjunts emmurallats : entre la posada en valor i l'habilitat.

Jornades d'Arqueologia del Penedès 2011 : Vilafranca del Penedès 2016 / edició a cura de Xavier Esteve, [et al.]

Jornades d'Arqueologia del Penedès (2016 : Vilafranca del Penedès )


[Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, 2016
420 p. : il. ; 30 cm (Institut d'Estudis Penedesencs, 203) 
ISBN 9788415017233

Conté:
- 217129  López i Mullor. Albert. Vasos de Terra Sigillata hispànica apareguts a les excavacions de la vil·la romana de Darró o Adarró.
- 217799   La Cova de Sant Llorenç (Sitges, Barcelona) : un exemple d'ocupació en cova en el procés de neolitització al Garraf.

Pla Barcino. La muralla romana entre les torres 27 i 28. Resultats arqueològics / Carme Miró i Alaix
Miró i Alaix, Carme


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 11 (2015) , p. 205-206 : il. (Noticiari) 

La muralla romana en el marc del Pla Barcino. Projectes y resultats de l'any 2013 / Carme Miró Alaix
Miró i Alaix, Carme


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 10 (2014) , p. 205-206 (Noticiari) 

Els refugis antiaeris de Barcelona (1936-1973). Una nova visió des de l'arqueologia d'intervenció / Carme Miró i Alaix, Jordi Ramos i Ruiz
Miró i Alaix, Carme


En: Ex-Novo : revista d'història i humanitats. Barcelona, núm. 7 (2011) , p. 55-79 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català i anglès.

La ciutat de Barcelona conserva al seu subsòl un important nombre de refugis antiaeris construïts com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola. Arran de l'increment de les intervencions arqueològiques preventives, aquests darrers anys, des del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), s'han anat documentant alguns d'aquests refugis a diversos indrets de la ciutat. La intenció d'aquest article és realitzar un estat de la qüestió sobre els refugis documentats fins ara, així com explicar la metodologia emprada per al seu tractament com a patrimoni arqueològic. A més, des d'una òptica científica, es valoraran les característiques dels refugis antiaeris documentats per a configurar una tipologia i caracterització de les similituds existents. L'anàlisi cronològica, d'altra banda, aportarà una diferenciació funcional dels refugis construïts durant l'època republicana amb la seva posterior utilització i cobriment durant el franquisme, i els pròpiament bastits durant el règim franquista.